Wladimiro Ganzarolli

Wladimiro Ganzarolli (Venècia, 9 de gener de 1932 - 14 de gener de 2010) va ser un cantant d'òpera italià baix-baríton, especialment associat als rols de Mozart i Rossini. Belcantista reconegut i mozartià quan gairebé ningú interpretava al geni de Salzburg, la seva poderosa veu d'autèntic baríton va triomfar en els millors teatres. Ganzarolli va ser un dels artistes preferits dels públics de la Scala de Milà, l'Òpera de Viena o el Teatro Colón (Buenos Aires), teatres en els que va obtenir sonors èxits en rols tan diversos com Figaro, Leporello, Guglielmo, Mephistophélè, Dulcamara, Ali Baba, Cardillac, Sulpice o Nevers. També va participar assíduament al Festival d'Ais de Provença, on va formar una parella emblemàtica amb Teresa Berganza. Va ser home d'àmplia cultura i formació, el que va transmetre en les seves incisives interpretacions, en què cada paraula, cada frase, constituïa una bella i intel·ligent via d'expressivitat i d'aprofundiment en l'aspecte musical i teatral dels seus personatges. Lorin Maazel, que va treballar en diverses ocasions amb Ganzarolli, recorda el seu Leporello de Don Giovanni com una cosa "inoblidable". "Era poderós, fosc en concepte (un rebel social) i amb veu dominant i brillant. El seu important llegat discogràfic queda en la memòria al costat dels cantants amb els quals compartir escena. Entre ells, Jessye Norman, Mirella Freni, Tito Gobbi, Pilar Lorengar, Montserrat Caballé, Luigi Alva, Teresa Berganza, Plácido Domingo, Katia Ricciarelli, Ielena Obraztsova, Luciano Pavarotti, Nicolai Ghiaurov o Joan Sutherland. Morí als 78 anys al Piemont i estava casat amb Helga Schmidt, intendent del Palau de les Arts de València.