Wingy Manone

Joseph Matthews Manone (Nova Orleans, Louisiana, 13 de febrer de 1900 - Las Vegas, Nevada, 9 de juliol de 1982) fou un cornetista, trompetista, cantant, director d' orquestra i compositor estatunidenc de jazz tradicional i swing. Començà a tocar la trompeta, instrument que arribà a dominar malgrat haver perdut un braç (d'aquí el malnom de wing, ala) en un accident de tramvia el 1909. Més tard durant la dècada dels anys 1920, tocà en diverses formacions musicals, com l'orquestra blanca de Crescent City Jazzers (1923-24), els Arcadians Serenaders, de Saint Louis, i els Chicagoans, a Chicago, on gravà els seus primers discs amb el seu nom. El 1953, després de recórrer amb el seu propi grup els locals de Nova York i els estats de l'est, acompanyat de bons músics com Joe Marsala, triunfa amb la cançó Isle of Capri. Entre 1940 i 1955 s'instal·là a Hollywood per a treballar en la ràdio, el cinema i la televisió i, a vegades, al costat de Bing Crosby. En aquest període participà en les pel·lícules Rhythm on the river (1940) i Hi'ya sailor (1943), i es publicà la seva autobiografia Trumper on the wing (1948). El 1955 dirigí les seves pròpies orquestres a Las Vegas, i a mitjan anys 1970 participà en festivals europeus (Niça, París i Hamburg). Entre la seva discografia cal destacar: San Sue Strut (Arcadians Serenaders, 1924); Strange blues (1934) i Stop the war (1940).