Willy Burkhard

Willy Burkhard (Evilard, Suïssa, 17 d'abril de 1900 - Cantó de Berna, 18 de juny de 1955) fou un compositor suís. Estudià a Berna, Leipzig, Munic i París. El 1925 fou nomenat director d'orquestra i professor de disciplines teòriques en el Conservatori de Berna. Fou professor al Conservatori de Zurich on tingué entre altres alumnes a Aurèle Nicolet i Klaus Huber. L'obra elegida a Praga de Willy Burkhard fou la seva Fantasia per a orquestra de corda, op. 40 (1934) Alguns crítics el consideren com un dels compositors suïssos més importants de la primera meitat del segle XX. El seu estil s'apropa al de Paul Hindemith, Béla Bartók i Ígor Stravinski, però assolí un llenguatge personal en la producció de música sacra protestant, la ual renovació el preocupà durant la resta de la seva vida. En les seves composicions hi ha una evident inspiració biblica i mística, amb influències, en molts aspectes expressius, dels mòduls polifònics de l'Edad Mitjana i el Renaixement. Fou membre directiu de l'Associació des Compositeurs Suisses. Va compondre l'òpera Die schwarze Spinne (Zuric, 1949), diversos oratoris, un Magnificat, simfonies, concerts, també va escriure obres per a cor i orgue, Automme, cantata, Te Deum. Finalment, s'ha de mencionar la seva obra radiofònica per a cor, baix i orquestra Laupen (1939).