William Primrose

William Primrose (Glasgow, Escòcia, 23 d'agost de 1904 - Provo, Utah, EUA, 1 de maig de 1982) fou un músic d'origen escocès. Fou nomenat comanador de l'Imperi Britànic el 1953, condecoració que li fou atorgada per la reina Elisabet II del Regne Unit. El 1955 havia adquirit la nacionalitat estatunidenca. Feu els estudis musicals sota la supervisió de Richter, que havia estat deixeble de Otakar Ševčík, pel que la formació bàsica de Primrose fou de l'escola txecoslovaca, i posteriorment perfeccionà els estudis en l'Escola de Música de la Guildhall de Londres. Va fer el seu debut com a viola el 1923 en el Queen's Hall de la mateixa ciutat. Entre 1925 i 1927 treballà amb Eugène Ysaÿe, el qual li revelà els secrets de l'escola franco-belga, i de 1930 a 1935 formà part del famós Quartet de cordes de Londres, un dels més cèlebres quartets haguts en el període que actuà entre les dues guerres mundials. El 1937 es traslladà als Estats Units, on va treballar en l'Orquestra Simfònica de la NBC, sota la direcció d'Arturo Toscanini. Roman en aquesta orquestra fins al 1942. Cal destacar que el 1939 havia format el seu propi quartet de corda, el famós Primrose String Quartet, amb qui assolí èxits clamorosos. Una vegada finalitzada la seva tasca amb l'orquestra simfònica de la NBC, el 1942, comença a exercir la docència en l'Institut Curtis de Filadèlfia, on hi roman fins al 1951; durant els anys cinquanta formà part del quartet format amb Clifford Curzon, Joseph Szigeti i Pierre Fournier. Després exerceix en la Universitat Southern, de Los Angeles (1961-1965 i posteriorment la d'Indiana (1965-1972). A partir d'aquest últim any es traslladà al Japó per a ensenyar en la Universitat de Tòquio i després en l'Institut Toho Gakuen de Tòquio.