Willem Pijper

Willem Frederik Johannes Pijper (Zeist prop d'Utrecht, 8 de setembre de 1894 - Leidschendam, 18 de març de 1947), va ser un compositor neerlandès, crític musical i professor de música. Pijper es considera un dels compositors holandesos més importants de la primera meitat del segle XX. Va rebre les primeres lliçons del seu pare i després es va inscriure en la l'escola de Música d'Utrecht, on estudià amb H. J. van Lunteren-Hansen (piano) i composició amb J. Wagenaar. Nomenat el 1918 professor d'harmonia en l'Escola de Música d'Amsterdam, ensems es dedicà ala crítica musical en l<Utrechts Dagblad>. Entre les seves diverses activitats cal citar el càrrec des de 1922 al front del Sextet per a instruments de vent d'Utrecht. El 1923 fou un dels fundadors de la secció holandesa de la SIMC, junt amb Daniel Ruyneman, H. Zagwijn, Sem Dresden i Matthijs Vermeulen. A més fou professor en el Conservatori d'Amsterdam i director del de Rotterdam. De la seva escola sorgiren músics com H. Henkemans, G. Landré, H. Bosmans, H. Badings i P. Ketting. Autor de dues òperes, de música d'escena, tres simfonies, concerts, música de cambra, sonates, sonatines, cors a cappella. etc., tingué cura també de l'edició de cançons antigues. Publicà De Quintencirkel (Amsterdam, 1929) i De Stemvork (Amsterdam, 1920); a més, diversos articles en el periòdic citat més amunt i en la revista <De Muziek>.