Warne Marsh

Warne Marsh (Los Angeles (Califòrnia), 26 d'octubre de 1927 - 18 de desembre de 1982) fou un saxo-tenor estatunidenc. Influenciat per un ambient musical familiar, el seu pare era violinista, inicià els seus estudis musicals tocant l'acordió, el piano i el clarinet baix. Amb Corky Corcoran, deixeble de Coleman Hawkins i Ben Webster, començà estudiar el saxo alt i tenor. Als disset anys tocava amb el grup de Hoagy Carmichael i durant el servei militar conegué al que seria el seu professor i company d'actuacions a Nova York durant la dècada de 1950: Lenny Tristano. Després de compaginar diversos treballs amb concerts, junt amb Tristano i Leo Konitz, retornà a Los Angeles el 1966 per a dedicar-se fonamentalment a la docència. A partir de la dècada de 1970 tornà als escenaris amb el grup Supersax (1972). El 1980 formà, amb Lou Levy, un quartet que actua per Europa. El 1987 instal·la definitivament en la seva ciutat natal, morí sobtadament en l'escenari del Donte's. Al llarg de la seva carrera artística sabé combinar perfectament els estils de Hawkins i Webster amb els de Lester Young i Charlie Parker, i el resultat el portà a ser considerat un dels grans solistes de la història del jazz modern. Entre la seva extensa discografia cal destacar: Wow (amb Tristano, 1949); Lover man (amb Red Mitchell, 1980) i Big leaps for Lester (1986).