Walter Gieseking

Walter Gieseking (Lió, França, 5 de novembre de 1895 - Londres, Regne Unit, 26 d'octubre de 1956) fou un pianista francès de família alemanya. Nascut en un ambient cultural propici -el seu pare entomòleg i tocava la flauta i el piano-, el jove Walter començà a edat molt primerenca la seva formació musical (flauta, piano, violí), que inicià a Nàpols i continua a Hannover amb Karl Leimer (1911-1917. El 1915, i amb només vint anys, interpretà les trenta-dues sonates de Ludwig van Beethoven. Durant la guerra, actuà en una banda militar i en acabar aquesta, inicià una brillant carrera concertística que el portà a Berlín (1920), Londres (1923), Itàlia, Suïssa i, el 1926, a Amèrica, on assoleix un extraordinari triomf interpretant el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov. En els anys quaranta, toca amb freqüència a les ordres de Furtwängler i Willem Mengelberg. El 1944, a la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, una llista d'un miler d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. El 1947, fou nomenat professor a Saarbrücken, on entre d'altres alumnes tingué a Hans Otte. Li editaren obres Francis Poulenc i Hans Erich Pfittzner i a més estrenà peces de Goffredo Petrassi i de Frank Martin. Va escriure la seva autobiografia amb el títol de Així em vaig fer pianista (1963).