Vladimir de Pachmann

Vladimir von Pachmann (Odessa, 27 de juliol de 1848 – Roma, 6 de gener de 1933) fou un pianista rus d'etnicitat alemanya. Fill d'un catedràtic de la Universitat de Viena, que a la vegada era notable violinista, i molt ben relacionat amb Beethoven i Weber. Vladimir va rebre del seu pare les primeres lliçons musicals, i passà més tard al Conservatori de Viena, on aconseguí una medalla d'or com alumne de piano de Josef Dachs. El 1869 començà a donar-se a conèixer a Rússia i després recollí molts èxits a Viena, París, Londres, etc. Després es retirà durant vuit anys per a aprofundir en els seus estudis. Va reaparèixer a Berlín i Leipzig, per a retirar-se de nou per uns altres dos anys d'estudi. Finalment es tornà presentar a París, Viena i Londres, on reculli altra volta grans èxits i es guanyà quasi una llegendària fama com a intèrpret de Chopin, no executant gairebé nomes obres d'aquest compositor. Els últims anys del segle XIX, junt amb el violinista Martin Pierre Marsick i el violoncel·lista Anatoly Brandukov fundaren un trio que sembla va durar uns pocs anys. Fou nomenat cavaller de l'Orde de Danebrog a Dinamarca i continuà durant tota la seva vida donant concerts a Europa i Amèrica, també va ser famós per les seves excentricitats i manies, que conferien a les seves actuacions una atracció singularment mundana. Es casà amb la seva deixeble (1884).