Vittorio Gui

Vittorio Gui (Roma, 14 de setembre de 1885 – Fiesole prop de Florència, 16 d'octubre de 1975) fou un director d'orquestra i compositor italianà, una de las figures fundamentals del renaixement estilístic vocal italià de la seva època al costat d'Arturo Toscanini, Tullio Serafin i Victor de Sabata. Aconseguí la llicenciatura de lletres en la Universitat de Roma, el 1906, i posteriorment perfeccionà els seus estudis musicals. Havia estudiat piano amb la seva mare i més tard, amb Falchi i Setaccioli, el qual li va permetre aconseguir el títol de composició, el 1907, i iniciar immediatament la seva carrera musical, com a mestre substitut en el Teatro Adriano de Roma. El 1908 realitzà una gira per les principals ciutats d'Itàlia, com a director de la música composta per Pizzetti per l'obra La nau, de d'Annunzio. Després d'una perllongada gira per Europa i Rússia, fou nomenat director estable del Teatro San Carlo de Nàpols (1912). Posteriorment va estar a Lisboa i Porto, fins què, el 1923, fou cridat per Toscanini per dirigir Salomé, de Richard Strauss, a La Scala. El 1925 fou nomenat director de la llavors recent creada Orquestra del Teatre de Torí. El 1928, ajudat pel seu gendre Fernando Previtali formà i dirigí l'orquestra estable de Florència, l'activitat de la qual confluí amb el <Maggio Musicale Fiorentino>, del qual fou director artístic des de la seva inauguració, el 1933, fins 1936. Encara que, malgrat finalitzar la seva tasca oficial, sempre conservà grans privilegis en relació amb aquesta institució florentina. Vittorio Gui intensificà la seva activitat concertística i s'entregà a la propagació de músic antiga i contemporània. Va donar un gran impuls a la difusió a Itàlia de totes les composicions simfòniques i corals de Brahms. Posteriorment participà intensament en els festivals d'Edimburg i de Glyndebourne i dirigí memorables execucions d'obres de Rossini que, en certa forma, s'avançaren al procés de revisió que llavors començava de l'obra del compositor de Pesaro. Manifestà una especial preferència per Verdi i Mozart i actuà amb èxit a Anglaterra, amb la BBC, d'aquests compositors dirigí entre altres del mestre de Salzburg el Così fan tutte, tenint a la soprano Ines Alfani-Tellini, compatriota seva i, intèrpret mozartiana molt apreciada i, l'Orquestra Halle, de Manchester. Fou un rar exemple d'intel·ligència, cultura, agudesa i lucidesa, que caracteritzaren la seva figura humana i la seva activitat concertístic, quan ja comptava més de vuitanta anys. Fou acadèmic de Santa Cecília de Roma, i membre de la Societat Petrarca d'Arezzo. Com a compositor deixà dues òperes: David (Roma, 1907); i Fata Malerba, Torí, 1927), abundant música simfònica, de cambra i composicions per al cinema. També es dedicà a la transcripció i revisió de música antiga. Gran part de les obres dirigides per Gui en el Festival de Glyndebourne foren editades en disc.