Виссарион Яковлевич Шебалин

Vissarion Iàkovlevitx Xebalín, en rus: Виссарио́н Я́ковлевич Шебали́н (Omsk, Sibèria, 11 de juny de 1902 - Moscou, Rússia, 29 de maig de 1963) fou un compositor i director d'orquestra soviètic. Estudià composició amb Miaskovski en el Conservatori de Moscou, i es diplomà el 1928. Anys abans d'acabar els seus estudis oficials exercí com a professor en els liceus Stàssov (1923-24) i Rimski-Kórsakov (1925-28). Entre 1928 i 1929 ensenyà en el liceu Revolució d'Octubre, i poc temps més tard entrà com a professor auxiliar en el mateix Conservatori on s'havia format. El 1930 formà part de l'Associació Russa de Músics Proletaris. El 1935 entrà com a professor efectiu en el Conservatori de Moscou, del que en fou director entre 1942 i 1948 on tingué entre d'altres alumnes a Sergei Slonimsky, Tikhon Khrennikov, Aleksandra Pàkhmutova i Sofia Gubaidulina. Aquell últim any fou acusat de formalista i de tendències musicals antidemocràtiques. Avui se sap que en la imposició de gustos musical comptava molt particularment l'opinió de Stalin i altres membres del govern. El mateix anatema pesà sobre Xostakóvitx, Prokófiev, Khatxaturian i altres compositors soviètics, el gran pecats dels quals es limita a l'ús més o menys discret de dissonàncies inofensives al gust dels occidentals. El 1958 és rehabilitat. Entre aquesta data i 1960 fou membre organitzador del Comitè de la Unió de Compositors Soviètics. Abans de les seves acusacions fou distingit amb el premi Stalin (1943) l'Orde de la Bandera Roja (1944), l'Orde de Lenin (1946) i el 1947. Va ésser autor de gran fecunditat en tots els gèneres musicals: Quartet núm 1, (1924). Primera simfonia, (1925). Segona simfonia, (1929). Maig blau, (1930). Tercera simfonia, (1934). Tercera simfonia, (1934). Suite, per a orquestra (1934). Quartet núm. 2, (1934). Trio, per a corda (1934). Lenin, simfonia coral (1934). Quarta simfonia, (1935). Segona Suite, per a orquestra (1935). Overtura sobre un tema de Mary. Camarades de lluita, òpera. Quartet núm 3. Quartet núm 4. Variacions sobre una cançó popular russa (1941). Concert, per a violí i orquestra (1941). Obertura russa, (1941). El nuvi de l'amabaixada, opereta còmica. Quartet núm. 5. L'alosa, suite de ballet. Quartet núm 6, (1943). Moscou, cantata (1946). Quartet núm 7, (1947). Sol a l'estepa, òpera (1958.