Unico Wilhelm van Wassenaer

Unico Wilhelm van Wassenaer (Delden, 2 de novembre de 1692 – La Haia, 9 de novembre de 1766) fou un compositor i diplomàtic holandès. Les composicions més importants que resten Armonici Concerti, fins fa poc temps eren atribuïdes a l'italià G. B. Pergolesi. Wassenaer era fill d'una distingida i rica família, amb poder i assoliment polític, la casa de Wassenaer. Estudià dret i altres cursos a Leiden. El 1723 es va casar amb Lucia Dodonea van Goslinga (filla de Sicco van Goslinga), amb qui va tenir tres fills. Van Wassenaer ocupà alts càrrecs diplomàtics, militars i comercials. Se sap que era respectat tant com a diplomàtic com a músic. Entre 1725 i 1740 escriví l'abans anomenat Armonici Concerti, però no se sap si per ser noble o per dubtar de la seva capacitat com a autor no el volgué publicar amb el seu nom. Els concerts es publicaren el 1740 pel violinista italià Carlo Ricciotti (1681-1756), al qual li atribuïren en un principi els concerts. Per aquest motiu a Wassenaer se l'anomena el «compositor misteri». El compositor polonès Franciszek Lessel (1780-1838) afirmà incorrectament que els concerts foren escrits per Pergolesi. Tanmateix l'estil dels concerts és italià, establert en la típica moda romana, amb quatre peces per a violí i consta de quatre parts en lloc de les tres venecianes, que són comparables a les obres de Pietro Locatelli. Malgrat això, el 1979-80, un manuscrit dels sis concerts es trobà en els arxius de Twickel (el castell on va néixer van Wassenaer), etiquetats com a Concerti Armonici. Malgrat que l'escriptura no és de van Wassenaer, el manuscrit tenia una introducció de la seva mà, amb el text següent: partition de mes concerti gravez par le Sor Ricciotti. Gràcies a la investigació realitzada pel musicòleg holandès Albert Dunning, no hi ha cap dubte que els concerts foren escrits per Van Wasenaer. Concerti Armonici es troben entre les obres que serviren de base per la Pulcinella, d'Ígor Stravinski sobre la base que en aquell moment es consideraven de Pergolesi. A part d'Armonici Concerti, tres sonates per a flauta dolça i continu han estat descobertes en el decenni 1990.