Tomás Marco

Tomás Marco (12 de setembre de 1942) és un compositor madrileny. Estudià violí i composició ensems que cursava estudis secundaris i es graduava en dret. Després es traslladà a França i Alemanya per seguir cursos especials de composició i direcció d'orquestra amb mestres de primera fila com Pierre Boulez, György Ligeti, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen, amb qui treballà d'ajudant el 1967. Amplià estudis de música electrònica i ordenadors amb Gottfried Michael Koenig i T. W. Hiller i de sociologia musical amb Theodor Adorno. També a centre-europa cursà psicologia, sociologia i filologia germànica, estudis que li serien posteriorment de gran utilitat per la seva obra i per donar forma a la seva concepció del quefer musical, que ell mateix defineix així:Inicià molt jove la seva carrera musical i entre els components de l'anomenada generació del 51 és <<una de les personalitats més agudes, més inquietes i cultes, de les més lligades al quefer i al servei dels moviments d'avantguarda>>, com jutjava el crític Antonio Fernández-Cid. Malgrat els seus principis juvenils gaudí de seguida d'una àmplia difusió internacional subratllada per nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nacional de Música el 1969 i el de la Tribuna Internacional de la Unesco (1976). Des de 1972 ha realitzat una amplia tasca d'animació cultural dintre de l'esfera de la música a través de diversos treballs d'organització, conferències, publicacions i critiques en diverses publicacions espanyoles i estrangeres. Ha dictat cursos en diverses universitats i centres d'Europa i Amèrica hi ha desenvolupat sobre tot una intensa i amplia labor radiofònica a través de la Ràdio Nacional Espanyola. És autor de monografies sobre Luis de Pablo Costales, Cristóbal Halffter i Carmelo Alonso Bernaola, així com dels volums <<Música española de vanguardia>>, <<Música y Cultura>> i el volum IV de <<La Historia General de la Música>> (El segle XX) de l'editorial Alpuerto.