Temistocle Solera

Temistocle Solera (Ferrara, 25 de desembre de 1815 - Milà, 21 d'abril de 1878) va ser un poeta i llibretista italià. També es va dedicar a la composició d'òperes i sembla que va tenir alguna experiència en la direcció d'orquestra. Va sobreeixir molt jove com a poeta i escriptor de novel·les, després d'haver realitzat estudis literaris i musicals. Va pertànyer al moviment neogüelf. Es va casar amb la soprano italiana Teresa Rusmini amb la qual va formar una companyia d'òpera que va actuar a Itàlia i Espanya. Entre 1840 i 1845 va compondre quatre òperes sobre llibret propi, sense obtenir èxit. Va aconseguir la fama gràcies a la seua fructífera col·laboració amb Giuseppe Verdi, per al qual va escriure els llibrets d'Oberto, Conte di San Bonifacio (1839), Nabucco (1842), I Lombardi alla prima crociata (1843), Giovanna d'Arco (1845) i Attila (1846). L'any 1845 es va traslladar a Espanya, treballant en diverses ciutats en el món teatral i component l'òpera La hermana de Pelayo, i un poema històric titulat La toma de Loiò. També va escriure un llibret per a Emilio Arrieta, aleshores director del Conservatori de Madrid. En els darrers anys de la seua vida va tornar a Itàlia, implicant-se en la vida política, actuant d'enllaç entre Napoleó III i Cavour. Va morir el dia de Pasqua de 1878, en soledat, i el funeral va tenir lloc l'endemà al Cementeri Monumental de Milà.