Tatiana Troyanos

Tatiana Troyanos (Nova York, 12 de setembre de 1938 - 21 d'agost, 1993) fou una mezzosoprano estatunidenca. Filla de pare grec i mare alemanya, amb ells s'introduí en el món operístic, doncs ambdós eren cantants d'aquest gènere musical. Abans d'iniciar-se en el cant seguí la carrera de piano, a Nova York, i el 1957 començà a educar la seva veu en el Conservatori de la mateixa ciutat, on va conèixer al compositor i director d'orquestra Leonard Bernstein, amb el que hauria de treballar en nombroses produccions. Debutà el 1963, en el Metropolitan Opera House de Nova York, en el rol d'Hipòlita d'El somni d'una nit d'estiu de Benjamin Britten, aconseguint uns resultats excel·lents, confirmant-se poc temps després en el mateix escenari amb la seva interpretació d'Iocasta, a Èdip rei musicada per Stravinski. La seva veu es refermà en la corda de mezzosoprano, destacant per la profunditat dels seus greus. La seva gran presentació a Europa es produí el 1966, en el Festival d'Ais de Provença (França, interpretant Ariadne auf Naxos, de Strauss. Aquest debut fou la conseqüència dels èxits que aconseguí un any abans amb una companyia alemanya que actuava en l'òpera d'Hamburg. L'any següent Troyanos cantà en el Covent Garden el sempre difícil El cavaller de la rosa, de Strauss. A partir de llavors pensà que havia arribat l'hora de la veritat: incorporar al complex repertori italià, escollint Don Carlos de Verdi, òpera amb la qual sempre aconseguí èxits assenyalats. Del mateix compositor cantà Il trovatore i Aida, i en aquesta última arribà a cantar amb el cèlebre tenor Franco Corelli, en La Scala de Milà. En continu progrés, després abordà Carmen, de Bizet, un dels seus cavalls de batalla, que enregistrà discogràficament i interpreta en nombroses ocasions a Europa i Amèrica. La seva gran versatilitat es manifestà quan abordà rols a Parsifal, de Wagner: Roméo et Juliette, de Gounod, el "Cherubino" de Les noces de Fígaro, de Mozart. Igualment participà en obres de Purcell, Monteverdi i Berlioz, sent ensems una excel·lent liederista. Des de mitjans dels anys setanta fou asidua dels repartiments del Metropolitan, actuant sota la direcció de Bernstein en múltiples ocasions. Pot afirmar-se que Troyanos fou una de les millors veus de la generació que rellevà a aquella altra dels anys cinquanta (les Tebaldi, Callas, Barbieri, i els del Monaco, Di Stefano, Bastianini, Christoff), i possiblement se la pot considerar una de les artistes més versàtils de la història de la seva Corda. A finals del decenni de 1980 es retirà pràcticament dels escenaris, afligida d'un càncer.