Tancredi Pasero

Tancredi Pasero (Torí, 11 de gener de 1893 – Milà, 17 de febrer de 1983) va ser un baix italià que va gaudir d'una llarga i distingida carrera de cantants al seu país natal i a l'estranger. Després d'estudiar amb Arturo Pessina, debutà a Vicenza amb La sonnambula el 1918. L'any següent actuà a Torí (als teatres Scribe i Verdi) amb el El barber de Sevilla i Il trovatore, el 1920 cantà a Milà La damnation de Faust (Teatre Dal Verme) i el 1921/22 es presentà al Teatre Reial de Malta. La millor fase de la seva carrera començà el 1924 amb l'actuació a Roma (Teatro Costanzi) i seguí actuant quasi ininterrompudament fins a la temporada 1942/43. A més, cantà al Teatro San Carlo de Nàpols, en el Metropolitan (1929/33), en el Covent Garden (La forza del destino, 1931) i en l'Òpera de París. En la post-guerra tornà a les seves activitats a Itàlia, Barcelona (temporada 1948/49) i a Lisboa, per a retirar-se dels escenaris el 1953. Va tenir en el seu repertori els principals papers de baix cantant, des les obres mestres verdianes (Don Carlo, Luisa Miller, Aida, Il trovatore, Ernani, Simon Boccanegra) a Norma, des del Mosè in Egitto, rossinià a Boris Godunov, des de Mefistofeles del Faust de Gounod al d'Arrigo Boito. Fou un dels pocs cantants italians familiaritzats amb el repertori wagnerià. la extensió de la seva veu li va permetre afrontar rols de baríton (Escamillo a Carmen) junt a un autoritzat i <profund> Sarastro (La flauta màgica). També participa en estrenes, entre ells Il re d'Umberto Giordano (1929), Nerone de Pietro Mascagni (1935), Orseolo d'Ildebrando Pizzetti (1933), El rei Hassan de Ghedini (1939) i en diverses reposicions (La vestale de Spontini, Roma (1924), Der Freischütz de Weber, La Scala (1927), Les Huguenots de Meyerbeer, Verona, 1933, Mosè in Egitto de Rossini, Florència 1940/41, Poliuto de Gaetano Donizetti, Roma, 1943.