Stan Kenton

Stan Kenton (Wichita, Kansas, 19 de febrer de 1912 - Hollywood, Califòrnia, 25 d'agost de 1979) fou un director, pianista i arranjador de jazz estatunidenc. Fou pianista en diversos conjunts, particularment al Vido Musso. En aquest hi va conèixer el contrabaixista Howard Rumsey, amb qui enregistra el 1941 Concerto for Doghouse. Aquest any fou el de la fundació del seu primer conjunt, amb el qual gravà per la casa Decca. El 1943, per la Capitol, acompanyà famoses cantants de l'època: com Anita O'Day, June Christy i Chris Connor. Per la Capitol enregistrà A Concert in progressive Jazz, Artistry in Rhythm, Encore, Innovation in Modern Music. Dominat per la idea d'un jazz progressista, fou abandonant, també progressivament, el principi formal de blues i l'estilístic del swing, per ennoblir el gènere apropant-lo a l'orquestra simfònica, l'efecte dels quals exagera, sense penetrar tampoc en l'essencial. Això no obstant, el seu sentit de l'experimentació, unit al més extrem perfeccionisme interpretatiu, va atraure un sector de músics (blancs) i públic del seu temps, interessat per les grans formacions, així com per una pretesa evolució del jazz. D'aquí la seva col·laboració amb arranjadors-compositors sorgits del dixieland, o que després derivaren al bop o al cool. Així, per exemple: Ken Hanna, (1942), Pete Rugolo (1945-48) a, Artistry, In Percussion, Artistry in Brass, Collaboration, Machito, Peanut, Vendor, Conflict; Johnny Richards (1945), a, Soliloquy, Prologue, Bags and Baggage, Cuban Fire; Shorty Rogers (1950-51) a, Maynard Ferguson, Art Pepper, Jolly Rogers, Viva Prado; Bill Russo (1950-54) a, Hall of Brass, 23.º North 82.º West, My Lady, Bacante, Lover Man; Bill Holman (1952-55) a, Stella by Starlight, Invention for Guitarre and Trumpet, Bags; Chico O'Farrill a, Cuban episode; Gerry Mulligan, del qual tocà pràcticament totes les composicions. Amb el trompetista Chico Àlvarez (entre 1941 i 1951 enregistrà peces com Harlem Holiday i Minor Riff.