Stan Hasselgard

Åke "Stan" Hasselgård (Sundsvall, Suècia, 4 d'octubre de 1922 - Decatur (Illinois), EUA, 23 de novembre de 1948) fou un clarinetista de jazz suec. Estudià música en la seva ciutat natal on va romandre fins al 1947, data en què es traslladà als Estats Units on ingressà en la Universitat de Colúmbia. Durant el curt període que va estar a Suècia, La seva trajectòria professional en el món del jazz, en especial com a clarinetista, fou molt fructífera, donant com a resultat l'enregistrament de més d'una vintena de títols. D'infant ja s'havia començat interessar pel jazz; als vint anys d'edat s'inicià en el món dels enregistraments, col·laborant en distintes formacions (Royal Swingers, Expressens Eliterkester), i als vint-i-cinc anys gravà dos discs amb el seu nom. La seva admiració per Benny Goodman i la inquietud per una nova corrent del jazz, el be-bop, el portaren a viatjar als Estats Units, on s'incorporà a l'orquestra d'aquell, actuant després amb músics com Chuck Wayne, Wardell Gray i Barbara Carroll, en prestigiosos locals musicals de Nova York. Quan feia un any que vivia als Estats Units, Hasselgard morí en un accident de tràfic. Entre la seva discografia cal destacar: Pasty's idea, Cotton top (1948) i Swedish pastry (1948).