Sir Richard Burton

Sir Richard Francis Burton (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 - Trieste, Imperi austrohongarès, 20 d'octubre de 1890), va ser un cònsol britànic, explorador, traductor i orientalista, famós per les seves exploracions a Àsia i Àfrica, així com pel seu extraordinari coneixement de llengües i cultures. D'acord amb un recompte recent, parlava vint llengües europees, asiàtiques i africanes.Va viure a l'Índia durant set anys, on va tenir ocasió de conèixer els costums dels pobles orientals. Va completar els mapes de la zona costanera del Mar Roig per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç a la zona. Va viatjar en solitari i va haver de disfressar-se d'àrab per conèixer la Meca, una proesa sobre la qual ell mateix va escriure entre 1855-1857 La meva peregrinació a la Meca i Medina (Personal Narrative of a Pilgrimage to El-Medinah and Meccah). Se li deu la primera traducció integral a l'anglès dels disset volums de Les mil i una nits (The book of the thousand Nights and a Night), entre el 1886-1888; del Kama Sutra (Kama-Shastra or the Hindoo Art of Love), publicat el 1873 en una edició privada; i també una brillant traducció a l'anglès del poema èpic i clàssic portuguès Os Lusíadas, del seu admirat Luis de Camôes. Al costat de John Hanning Speke va viatjar a Àfrica on va descobrir el llac Tanganyika. També va viatjar pels Estats Units (1860), on va descriure la comunitat mormona a la Ciutat dels Sants (Utah) en el seu llibre The City of the Saints. Va ser nomenat cónsul i enviat a diversos destins: entre els anys 1861-1865 va residir a l'illa de Fernando Poo (actual Bioko), i aprofità l'ocasió per explorar el golf de Biafra, Dahomey, Benin i la Costa d'Or (a l'actual Ghana); més tard va ser enviat al Brasil (1865), Síria (va romandre a Damasc entre 1869-1871), i finalment Trieste (Itàlia), on va morir d'un atac de cor el 20 d'octubre de 1890. Va ser cofundador de la Societat Antropològica de Londres al costat del doctor James Hunt. Va ser criticat per la puritana societat britànica de la seva època per mantenir punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligamia, així com per haver-se casat amb una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Burton es va interessar sempre per la càbala, l'alquímia, el cristianisme i diverses religions orientals; i fins i tot es va convertir al sufisme, una disciplina mística que va practicar fins al final de la seva vida. L'any 1866 va ser nomenat cavaller de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi.