Sir Muhammad Iqbal

Sir Muhammad Iqbal (en urdú: علامہ سر محمد اقبال) (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (علامہ اقبال, "Erudit Iqbal"), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab (Índia, ara Pakistan) sota domini britànic. La seva poesia és considerada entre les més grans de l'era moderna. La seva visió d'un estat pels musulmans de l'Índia va inspirar la creació del Pakistan. La seva poesia es destaca entre les més importants en els idiomes persa i urdú dels temps moderns.També és famós per la seva obra en filosofia política i religiosa de l'Islam. Se l'acredita amb proposar la idea d'un estat independent per a indis musulmans, que hauria d'inspirar la creació de Pakistan. És comunament referit com Allama Iqbal, on Allama vol dir erudit. Després d'haver realitzat estudis a Anglaterra i Alemanya, Iqbal es va dedicar a les lleis, però es va dedicar principalment a temes religiosos i filosòfics, escrivint treballs acadèmics sobre política, economia, història, filosofia i religió. És més conegut per la seva obra poètica la qual inclou Els secrets del jo (Asrar-i-Khudi), pel qual va ser honrat com a cavaller del govern britànic, Els misteris del desinterès (Rumuz-i-Bekhudi), i la crida de la campana (Bang-i-Dara). Iqbal va ser també autor de diversos comentaris polítics, filosòfics i històrics. Se'l reconeix oficialment com el poeta nacional del Pakistan. Iqbal proposava ferventment el renaixement polític i espiritual de la civilització islàmica al llarg del món, especialment a l'Índia. Iqbal va oferir una sèrie de conferències famoses pel que fa a aquest tema, que van ser publicades sota el títol de La reconstrucció del pensament religiós a l'islam. En ser un dels membres més prominents de la Lliga Musulmana, Iqbal va promoure la creació d'un estat al nord-oest de l'Índia per als indis musulmans en un discurs presidencial el 1930. Iqbal va treballar de prop amb Muhammad Ali Jinnah, considerat el 'pare' de la nació pakistanesa. Muhammad Iqbal ha estat anomenat també Muffakir-i-Pakistan ("El Pensador de Pakistan"), Shair-i-Mashriq ("El Poeta de l'Est"), i Hakeem-ul-Ummat ("El Savi de la Umma").