Sir Adrian Boult

Sir Adrian Cedric Boult, CH (Chester, Cheshire, 8 d'abril de 1889 - Farnham, Surrey, 4 de febrer de 1983) fou un director d'orquestra anglès. S'educà en la Westminster School i Christ Church, d'Oxford, perfeccionant els seus coneixements musicals en el Conservatori de Leipzig i especialitzant-se en la direcció d'orquestres sota la direcció de Nikisch. D'ençà que va acabar els seus estudis va dirigir les principals entitats simfòniques d'Anglaterra, actuant al front de les societats de concerts de Munic, Praga, Viena, Barcelona i altres grans capitals d'Europa. El 1919 entrà a formar part del professorat del Royal College of Music, on organitzà una classe de direcció d'orquestra i lectura de partitures al piano i, on entre els seus molts alumnes tingué a Leslie Heward. Fou director d'orquestra dels Ballets Russos de Diàguilev i el 1923-24, fou nomenat director de la Birmingham Festival Choral Society i de la Birmingham City Orchestra. Entre 1928 i 1933 dirigí la Societat Coral Johann Sebastian Bach de Londres, i entre 1930 i 1950 fou director titular de l'Orquestra Simfònica de la BBC londinenca. El 1937 el rei Jordi VI l'armà cavaller com a recompensa a la seva labor relacionada amb la música del seu país. També ocupà, entre 1942-50, la direcció musical de la Societat de Concerts Promenade, de Londres, i entre 1951-57 assumí la titularitat de direcció de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Durant els anys seixanta tornà a la direcció de l'Orquestra Simfònica de Birmingham, que ja havia ocupat en la seva joventut, simultaniejant aquesta activitat amb la direcció musicològica del Reial Col·legi de Música, ensenyant direcció orquestral. Sense ésser una figura universal, perquè la seva projecció professional tingué escassa rellevància fora de la Gran Bretanya, se'l considera com un gran erudit de la música anglesa i la seva figura es féu familiar en el seu país també per emprar unes batutes inusitadament llargues i els seus gest secs i precisos. De les seves interpretacions cal destacar les versions del neo-romanticisme britànic, especialment de les simfonies de Ralph Vaughan Williams i de l'obra d'Edward Elgar. Va publicar l'obra didàctica titulada Handbock on Tchnique of Conducting, per a ús dels alumnes de composició. Entusiasta propagandista de la música anglesa, en els programes dels seus concerts hi fa figurar freqüentment obres dels antics i moderns compositor britànics.