Sigrid Onegin

Sigrid Onégin (en alemany: Lilly Hoffmann) (Estocolm, 1 de juny de 1889 – Magliaso, 16 de juny de 1943) va ser una contralt operística franc-alemanya, que va gaudir d'una important carrera internacional abans de la Segona Guerra Mundial.Estudià a Alemanya i a Itàlia (Milà), debutant en concert a Wiesbaden el 1911 (acompanyada al piano pel que seria més endavant el seu marit, el compositor rus baró Yevgeny Borisovitch Lvov Onegin), Al teatre debutà el 1912, a Stuttgart, en el rol de Carmen al costat d'Enrico Caruso; de 1912 a 1924 cantà en l'Òpera Estatal de Berlín (1926/33). També cantà en el Metropolitan (1922/24) i en el Covent Garden La Walquíria, dirigida per Bruno Walter, (1927). Concloïa la seva carrera musical a Berlín vers l'any 1935, fent després diversos concerts. Dotada d'una veu singularment rica i bella, timbrada i vibrant, sonora en el sector greu i brillant en els aguts, amb una extensió de tres octaves, es distingí per la vocalització àgil i fluida, per l'emissió delicada i controlada, per l'estil rigorós i pel gust refinat. El seu vast repertori comprenia papers de Wagner (Fricka a La Walquíria; de Verdi (Lady Macbeth, Azucena i Amneris), i de Meyerbeer (Fides en Le prophète i Selika a L'Africaine; fou particularment apreciada com a protagonista de l'Orfeu i Eurídice (Gluck).