Sigismondo d'India

Sigismondo d'Índia (en italià: Sigismondo d'India) (Palerm i Nàpols, c. 1582 – Mòdena, 1629 (<19 d'abril de 1629)) fou un compositor italià del Barroc primerenc. Fill de la noblesa palermitana, exercí principalment la seva activitat a Torí, on fou mestre de música de cambra en la cort de Carles Manuel I de Savoia. també residí a Roma, al servei del cardenal Maurici de Saboia, i en les corts de Mòdena, Florència i Piacenza. El seu melodrama La Zalizura sobre un text de Lodovico San Martino, culte mestre de cerimònies de Carles Manuel, fou la primera obra del gènere que es presentà a Torí (1623), on fins llavors havia dominat la música polifònica. Amb aquesta òpera, l'autor es posà de part del nou estil monòdic-representatiu creat pels músics i poetes de la Camerata Fiorentina amb la temptativa de fer reviure, restituint-li la música, l'antic teatre grec. El marques d'Agliè desenvolupà amb Sigismondo la mateixa tasca assumida pel poeta de la Camerata, Ottavio Rinuccini, fen front amb Jacopo Peri i Giulio Caccini, al proporcionar-li, a més del llibret de l'esmentat melodrama, el de la Caccia i el del drama sacre S. Eustachio (1625). En La Zalizura s'amaga el rigor del recitatiu dramàtic florentí, adoptant aspectes més melòdics que s'estenen complidament en les parts decididament cantabili, és a dir, en les àries. Aquesta és una característica que ve d'una llarga experiència viscuda pel músic en el gènere monòdic, on millor revelà les seves dots originals d'exquisida intervenció. Cal citar a aquest respecte: Música per a cantar sols a clavicordi, guitarró i arpa doble (1609); els llibres de Música per a una veu, els duos de la Música per a dues veus (1615) i l'emocionant madrigal Torna il sereno Zefiro, en el que es fusionen magistralment, en harmonia amb la variada expressió del text poètic, els estils madrigalistes, recitatiu i de l'ària. Per últim cal recordar, la producció polifònica en la que hi destaquen, Motets a 4 veus, Madrigals a 5 veus, Concerts sacres a 3 i 6 veus i la Missa a cappella Domine Clamavi ad Te, el tema de la qual s'inspira en un motet d'igual títol del mateix compositor.