Siegfried Ochs

Siegfried Ochs (Frankfurt del Main, 19 d'abril de 1858 - Berlín, 6 de febrer de 1929) fou un director d'orquestra i compositor alemany. Primer estudià química a Heidelberg i Heidelberg, i després música a l'escola superior de Berlín on fou alumne de Ernst Rudorff, A. Schule, Joseph Joachim i Friedrich Kiel en la Musikhochschule. Més tard es perfeccionà amb F. Urban i Friedrich Kiel, i va rebre la protecció de Hans von Bülow. El 1882 fundà la S. Ochs'scher Gesangverein, societat Coral, dirigint-la durant molts anys, i que el 1887 passà a denominar-se Fhilarmonischer Chor, degut a la seva perllongada col·laboració amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, fundada per la mateixa època, i que arribà a comptar fins amb quatre-centes veus, entre elles la del futur mestre Walther Reinhardt. Després d'una sèrie de vicissituds, Ochs es veié obligat a dissoldre el cor, el 1920. La major part dels seus components passaren a integrar el cor de la Berliner Hocschule, i Ochs fou nomenat director d'aquesta institució. Es distingí com a compositor, i entre la seva producció cal destacar: La seva òpera còmica Im Namen des Gesetzes (Hamburg, 1888) s'estrenà a Hamburg aquest mateix any 1888. Ein Deutsche Volkslied Im Style älterer und neuerer Meister fürs Pianoforte humoristich bearbeitet (Hamburg, 1888). Dues operetes, cànons vocals, cicles de lieder a una i dues veus, composicions corals, i obres per a piano i arpa. També va supervisar la revisió de nombroses cantates de Bach i de la Passió segons sant Mateu. Publicà una autobiografia, Geschehenes, Gesehenes (Leipzig i Zuric, 1922), així com els assajos Der Deustche Gesangverein, en quatre volums (Berlín, 1923-1928) i Uber die Art Musik zu hören (Berlín, 1928).