Shelly Manne

Shelly Manne (Nova York, 11 de juny de 1920 - Los Angeles, 26 de setembre de 1984) fou un músic de de jazz estatunidenc, bateria i director d'orquestra. Malgrat ser un destacat representant del jazz de la Costa Oest (cool), també va fer aproximacions al bop i al hard bop. Fill d'una família de músics (els seus oncles i el pare tocaven la bateria), estudià teoria musical, , el saxo-alt i la bateria des de molt jove. A l'edat de dinou anys enregistrà el seu primer disc amb l'orquestra del trombonista i cantant Bobby Byrne. A partir de llavors començà a llaurar la seva trajectòria artística com a bateria, arribant a ser considerat com un dels millors percussionistes de la història del jazz, tocant diversos estils com el be-bop, jazz-rock, fusió, etc. Admirador dels bateries Jo Jones i Dave Tough, substituí aquest últim en la gran orquestra de Benny Goodman, la més cèlebre dels anys 1940. Durant aquesta dècada s'instal·là a a la seva ciutat nadiua, on tocà i enregistrà amb diverses formacions musicals i al costat de músics com Dizzi Gillespie, Coleman Hawkins i Oscar Pettiford (1942), Stan Kenton (1946-47), Chubby Jackson, George Auld, Bill Harris, Howard McGhee (1947), i Woody Herman (1950). El 1952 s'instal·là a Califòrnia, on es convertí en el bateria més sol·licitat de la costa oest i forma el seu grup propi, Shelly Manne and His Men, amb el que realitzà gires arreu del món. El 1957 gravà en trio amb el saxofonista Sonny Rollins i el contrabaixista Ray Brown. Participà en centenars de gravacions, en programes de televisió i fou contractat per gravar bandes sonores de films com: Rear Window (1955), The Gene Krupa story (1959), West Side Story (1961), etc. El 1962 gravà amb Bill Evans, i el 1974 formà part de Los Angeles Four, amb Ray Brown, Laurindo Almeida i Bud Shank. El 1983 gravà junt amb el pianista Russ Freeman, creant un peculiar grup de piano-bateria. Un any més tard, mesos després de sofrir una caiguda d'un cavall, morí a causa d'una crisi cardíaca. De la seva discografia cal destacar: Crazy rhythm (Hawkins, 1943), Ascot gavotte (1956), Laura (1965) i Remember the Shelly Manne Trio (1984).