Severino Gazzelloni

Severino Gazzelloni (Roccasecca, Laci, 5 de gener de 1919 - Cassino, Laci, 21 de novembre de 1992) fou un flautista italià. Estudià a Roma, en el Conservatori de Santa Cecília, on els anys 1980 en fou professor del seu instrument. Va ser titula d'altres sis càtedres de perfeccionament del mateix instrument: el Ferien Kurse de Darmstadt; la Saatliche Hochschule für Musik, de Colònia; la Summer School of Music, de Dalington; el Kurshus, d'Estocolm; la Universitat Ivanskula, d'Helsinki, i l'AccadèmiaChigiana, de Siena. Molts músics li va dedicar composicions musicals entre ells Luigi Nono, Luciano Berio, Stockhausen, Petrassi, Varèse. Tècnicament i com a virtuós, va pertànyer a una selecta elit d'executors i inclús alguns crítics nord-americans parlen d'ell com un dels més prestigiosos flautistes de tots els temps. Posseïa una singular concepció del rol assignat al concertista: no el d'un virtuós, ni tan sols el d'un divo, sinó el d'un animador cultural que actua perquè la música sia compresa i difosa, amb aquesta visió musical havia col·laborat amb el coreògraf Amedeo Amodio i el percussionista De Piscopo que, amb el títol de Il flauto danzante, recorregué els principals centres de la Riviera Ligur durant l'estiu de 1978. El seu repertori comprèn 60 concerts de flauta i orquestra, 150 partitures de cambra, des dels precursors de J. S. Bach fins als avantguardistes Quantz, Berio: de Mozart i Vivaldi fins Stockhausen. Va enregistrar pràcticament tota la literatura de flauta existent i li van ser assignats per aquest treball fins a onze <Grand Prix du Disque>.