Sesto Bruscantini

Sesto Bruscantini (Civitanova Marche, Marques, 10 de desembre de 1919 - Civitanova Marche, 4 de maig de 2003) fou un baix-baríton italià. Primer s'orientà vers l'estudi de Dret, però després estudià cant amb Luigi Ricci, a Roma. El 1947, guanyà un concurs de cant de la RAI de Roma. La mateixa RAI el contractà a partir de la temporada 1948-1949 per a realitzar òperes per la ràdio i debutà el juliol de 1948 amb el paper del podestà di Como de La battaglia di Legnano de Verdi; poc temps després cantà el rol de Neptú d'Il ritorno di Ulisse in patria per a la RAI de Torí. Inicià així una brillant carrera de baríton, en la que anà ampliant el repertori amb tendència a cantar òperes poc freqüents. Reunia la perfecció formal i vocal junt a una gran capacitat com a actor. El 22 de març de 1949 debutà en La Scala de Milà amb el paper de Don Geronimo d'Il matrimonio segreto, de Cimarosa, que fou el seu primer rol en un teatre, si s'exceptua un Colline que cantà encara com a estudiant a Civitanova Marche, el seu poble natal. A partir d'aquest moment, la seva activitat lírica és constant arreu d'Itàlia i el novembre de 1949, efectuà el seu debut en el Teatro San Carlo de Nàpols en la Passió segons sant Mateu, de Bach, una de les seves rares incursions en el camp de la música sacra. El 1950, ja era apreciat com especialista en rols bufos i el 1951 assolí un gran èxit en el Festival de Glyndebourne (Anglaterra) amb el paper de Don Alfonso, de Così fan tutte, i actuà diverses vegades en aquest festival fins al 1956: en el paper de Guglielmo, de la mateixa òpera (1952) i en el de Dandini de La Cenerentola, que fou una verdadera revelació el 1953, junt a Juan Oncina i Marina de Gabarain; també cantà un brillant Figaro de El barber de Sevilla. El 1953, actuà en el Festival de Salzburg, on aconseguí un gran èxit a Don Pasquale i el 1954 en el paper de Figaro de El barber de Sevilla rossinià. Casat amb la soprano Sena Jurinac, portà a fi una important carrera a Viena i Munic, així com a Itàlia. La seva veu li permetia interpretar tant rols de baix de considerable duresa com els de baix i baríton buf, cantar amb agilitat i també alternar aquests papers amb altres de major potència. D'aquesta forma es distingí, per exemple, en el complex rol d'Archibaldo de L'amore dei trere, d'Italo Montemezzi, que cantà per a la RAI i enregistrà posteriorment en disc (1950), i en el Giorgio de I puritani, de Bellini (1952). També enregistrà una gran quantitat de discs amb títols del repertori buf i altres han aparegut en el mercat procedents de les seves actuacions radiofòniques. En una fase posterior de la seva carrera, es distingí formant parella bufa amb Paolo Montarsolo, amb el que cantà amb freqüència òperes com Don Pasquale, La Cenerentola, El barber de Sevilla i altres títols menys freqüents.