Sergio Lorenzi

Sergio Lorenzi (Lonigo, prop de Vicenza, 21 d'abril de 1914 - Venècia, 16 de març de 1974) fou un professor de música i pianista italià. Per a la seva formació musical, la figura del seu oncle matern era important, Giuseppe Becce, reconegut autor de música per a pel·lícules a Berlín dels anys vint i trenta (va col·laborar, entre d'altres, amb Murnau, Pabst o Riefenstahl). Després de completar els seus estudis oficials de piano amb Lorenzoni a l'institut musical de Pàdua (després conservatori de C. Pollini) als setze anys, Lorenzi va anar a París per estudiar amb Cortot. Posteriorment, es va perfeccionar amb Casella a lAccademia Chigiana de Siena i a lAccademia di S. Cecilia de Roma. El 1939 obté la càtedra de piano del conservatori de G. Rossini a Pesaro. Després de tots aquests estudis i malgrat les qualitats que demostrà en els concerts donats el 1931, preferí dedicar-se a la música de conjunt. El 1939 es distingí com a cèlebre membre del quintet <Quintetto Chiggiano> i des de 1944 formà amb Gino Gorini un duo pianístic que ben aviat es va fer famós i inigualable i pel qual molts compositors coneguts escriviren obres. Professor de profunda cultura i d'enorme sensibilitat, impartí especialment els cursos de l'Accademia Chigiana de Siena.