Sergei Vassilenko

Serguei Nikíforovitx Vassilenko, en rus: Серге́й Ники́форович Василе́нко (Moscou, 30 de març de 1872 - Moscou, 11 de març de 1965) va ser un compositor i professor de música russa i soviètica les seves composicions van mostrar una forta tendència cap al misticisme. Després d'acabar la carrera de Lleis en la Universitat ingressà en el Conservatori el 1896, on estudià amb Tanéiev i Ippolítov-Ivànov. El 1901 assolí la medalla d'or per la seva cantata La llegenda de la ciutat de Kítej, que més tard convertí en òpera i que fou estrenada a Moscou amb gran èxit. Director del teatre de l'Òpera d'aquella ciutat, organitzà i dirigí diverses sèries d'històrics concerts en col·laboració amb la Societat Imperial Russa de Música, sent nomenat per aquella època professor del Conservatori, on entre altres alumnes avantatjats va tenir a Anatoli Alexandrov.Des de les seves primeres obres ja es va poder advertir que, allunyant-se de l'estil característic de Txaikovski, intentava crear-se'n un de propi, verdaderament original. La seva Llegenda de Kítej i el Poema èpic per a orquestra, evidencien un profund coneixement de la música religiosa antiga de Rússia, trobant-se coma saturades ambdues obres d'una atmosfera medieval i mística, que produeix gran impressió en l'oient. La seva simfonia en mi menor (Op. 10), ja és una desviació completa de l'estil nacional, i el poema simfònic El jardí de la Mort, basada en el poema d'Oscar Wilde, presenta a Vassilenko en plena reacció contra les tendències místiques i arcaiques de la seva joventut. La Suite Al sol reflecteix una marcada influència dels impressionistes francesos. L'obra de compositor de Vassilenko comprèn, a més de les mencionades: dues simfonies; el poema simfònic Hyrcus nocturnus (El vol de les bruixes); un concert per a violí; cançons, i música d'escena, etc. Lola, ballet coreografiat per Bourmeister. El casto José, ballet coreografiat per Goleizovski.