Serge Nigg

Serge Nigg (París, Illa de França, 6 de juny de 1924 - 12 de novembre de 2008) fou un compositor francès. Estudià al conservatori de la capital francesa, on fou deixeble de Messiaen. La seva evolució fou un reflex de les crisis típiques de l'època. Mentre Boulez, condeixeble seu no ha cregut necessari transcendir el problemes interns de la seva evolució estètica, Nigg va derivar, en la seva concepció total, de la mística budista al marxisme. En conseqüència, la seva evolució ideològica va haver d'influir en la tècnica. Malgrat que en possessió d'una fina sensibilitat, en la seva primera etapa es nota la influència de Stravinski i Bartók, per sentir després la de Messiaen i Webern; segons les seves pròpies paraules, el sistema serial no és una <solució personal> (de Schönberg), sinó <el resultat inevitable d'una experiència tonal secular...> (1946). Arriba a aquest resultat passant per una fase de lògic interès, si se s'atén a la seva primitiva ideologia, per l'exotisme asiàtic, amb tots els seus efectes tímbrics, rítmics, heterofonies, etc., a el qual ajuda no poc l'atonalisme lliurement organitzat: s'ha de tenir en compte fins a quin punt un sector important de la música més actual respon a aquest concepte. Deu anys més tard, renega de la influència germànica en la música francesa, condemna i parla de cultura en putrefacció, cosmopolitisme decadent, i formalisme. Honradament convençut, es va unir a l'Associació francesa de músics progressistes, de la que també en formaven part Marcel Frémiot, Michel Philippot i Louis Durey. L'Associació, d'inspiració comunista, propugna el nacionalisme musical que implantà Jdànov, a través del Manifest de Praga. El concepte de progressisme més aviat sembla obeir a consignes socials que estètiques, bé que caldria discutir fins a quin punt l'estètic és independent del social. Sembla el més just veure en la música ultramoderna una doble manifestació, ensems, de decadència –molt evident— i de progres, menys evident, però que també existeix.