Satyajit Ray

Satyajit Ray (সত্যজিত রায় en bengalí) (2 de maig de 1921 - 23 d'abril de 1992) va ser un director de cinema, compositor, escriptor i guionista bengalí. Inspirat per la novel·la Pather Panchali de Bibhutibhushan Bandopadhyay, decideix fer-ne una pel·lícula i la roda amb decorats reals, cridant amics pels papers d'actors, i finançant-lo tot sol. Al final, obté un préstec del govern de Bengala Occidental, que li permet acabar la pel·lícula. És un èxit tant artístic com comercial, i el 1956 rep el premi del document humà al Festival Internacional de Cinema de Canes, fent descobrir al món la indústria cinematogràfica índia. El cinema de S. Ray és realista; els seus primers treballs són plens de compassió i d'emoció; el seu treball posterior és més polititzat i de vegades cínic, però hi injecta sempre el seu humor típic. Ray va dirigir 37 pel·lícules, entre curtmetratges, llargmetratges i documentals. La primera pel·lícula de Satyajit Ray Pather Panchali (La queixa del corriol), va guanyar onze distincions internacionals, entre els quals el premi del document humà al Festival Internacional de Cinema de Canes 1956. És la primera part de la trilogia d'Apu, que serà seguit per Aparajito i Apur Sansar . Ray ha exercit en el transcurs de la seva vida un ampli ventall d'oficis, entre els quals l'escriptura de guions, càsting, la composició musical de bandes originals, el rodatge, la direcció artística, la concepció i la realització dels seus propis crèdits i cartells publicitaris... Fora del cinema, va ser escriptor, editor, il·lustrador, grafista i crític de cinema. Ha guanyat nombrosos premis en el transcurs de la seva carrera, entr els quals un Oscar per a la seva obra el 1992. Ha estat investit igualment amb la Bharat Ratna, la més alta distinció de l'Índia el 1992.