Samson François

Samson François (Frankfurt del Main, 18 de maig de 1924 - París, 22 d'octubre de 1970) fou un pianista francès. El seu pare era cònsol de França, per això va néixer a Alemanya i començà amb mestres alemanys i italians, i els continuà, de forma intermitent, en el Conservatori de Belgrad. Després es matriculà en el de Niça i, finalment, en el de París, on fou deixeble de Long, entre 1940-43. En ambdós centres aconseguí el primer premi. Durant aquest període tocà en els Concerts Lamoureux (1941), i finalitzà assolint el premi Long-Thibaud (1943). Encara va fer, estudis de perfeccionament amb Alfred Cortot. Malgrat tot la seva carrera no començà fins al 1947: estrenà el Cinquè Concert de Prokófiev a París i a Nova York, donà diverses gires de concerts per Iberoamèrica i fou el primer pianista francès que tocà en la Unió Soviètica, després de l'acord cultural entre França i aquell país. També actuà al Japó, Estats Units, i en la República Popular Xina, on va estar diverses vegades, a partir de 1964. Si bé no pertanyia al tipus d'intèrpret especialitzat en un autor o època –a més posseïa, com la gran majoria de pianistes, un extens repertori del segle XIX— foren, això no obstant, particularment notables les seves versions i gravacions de Bach i Mozart (així com les de Chopin i Liszt) i les de Ravel, del qual enregistrà la totalitat de les seves obres per a piano. Poc temps abans de morir havia enregistrat bona part de l'obra pianística de Debussy. Tocava peces dels moderns compositors francesos, i també formaren part del seu repertori Scriabin i Bartók. La seva execució –enregistrada en gran nombre de discs—es caracteritza per un fraseig just, subtil i d'expressivitat continguda, però que ressalta, en canvi, per la varietat tímbrica que sabé assolir mitjançant el seu extens joc de pulsacions. Va compondre un Concert per a piano i orquestra que donà a conèixer en el Festival d'Ais de Provença de 1951.