Sam Butera

Sam Butera (Nova Orleans, Louisiana, 1927 – Las Vegas, Nevada, 3 de juny de 2009) cantant i saxofonista nord-americà. El seu estil fou transgressor pels cànons de l’època, es va dir d'ell que produïa l'"espectacle més salvatge de la ciutat". El saxofonista començà els estudis musicals als 7 anys i als 14 ja era professional. El seu pare l’animà perquè pogués viure de les seves actuacions. Als 19 anys guanyà un campionat de talents i poc temps després formà el seu grup propi i actuà durant quatre anys en el Club 500 de Nova Orleans. Estats Units travessà un període molt conservador en la dècada de 1950 marcat per la presidència de Dwight Eisenhower. En aquest marc hi hagué una sèrie de músics que animaven les nits de la faràndula de Las Vegas. Entre ells destacà el cantant i trompetista Louis Prima i el saxofonista Sam Butera, que compartien banda en la ciutat dels casinos i els hotels. Transgressors per l’època, d'ells es digué que produïen l’espectacle més salvatge de la ciutat del joc amb èxits com Just a gigolo; Chantilly lace; I Ain’t got nobody; Jum jive an’wail; There’ll be no next time o Bim Bam. Per aquesta època, Louis Prima i Sam Butera aparegueren en el film Twist all night, que no va tenir èxit malgrat incloure èxits musicals com When the saints go marching in. Més èxit va tenir el film de Disney, The jungle box, en la que Prima donà la veu a l’orangutan Rey Louie i interpretà en la mateixa cinta, la cançó I wanna be like you. Després d’això enregistrà dos àlbums molt exitosos: The jungle book, amb Disneyland Records, i More jungle book. Butera s’incorporà a la banda de Louis Prima el 1954, pel que realitzà els arranjaments d’alguns dels seus majors èxits. En aquella època tancaven les glorioses nits en l’hotel Sahara a Las Vegas. Estigueren junts professionalment tota la vida fins a la mort de Prima, el qual va estar en coma després d’una cirurgia cerebral a la que es va sotmetre el 1975. A partir de llavors, Sam Butera s’apropà al jazz modern i el R&B i es retirà en el 2004, amb 76 anys. Butera morí després d’una llarga malaltia i envoltat de la seva família, la seva esposa Vera, llurs quatre fills i vuit néts.