Salvador Bacarisse

Salvador Bacarisse Chinoria, (Madrid, 12 de setembre de 1898 - París, 5 d'agost de 1963), compositor espanyol. Va estudiar al Real Conservatorio de Música a Madrid, amb Manuel Fernández Alberdi (piano) i Conrado del Campo (composició). Ensems estudià Filosofia i Lletres. El 1923 va aconseguir el Premi Nacional de Música per La nave de Ulíses, poema simfonic amb cor femení, i el de 1931 per Música Simfonica. Bacarisse va ser membre del Grupo de los Ocho (fundat en l'esperit del grup francès de Les Six per combatre el conservadorisme musical) i va ajudar a promoure la música contemporània com a director artístic d'Unión Radio fins al 1936. Donat la seva afinitat política comunista, en acabar la Guerra civil el 1939, Bacarisse va haver exiliar-se a París, rebutjant la dictadura de Franco. Des del 1945 fins a la seva mort va treballar per a la Radio-Télévision Française com a productor de programes en llengua castellana. Bacarisse va compondre per a piano, per a conjunts de cambra, òpera (incloent-hi El tesoro de Boabdil amb llibret d'André Camp i Francesc Puig Espert, amb la qual va guanyar un premi de la ràdio francesa el 1958), i obres orquestrals incloent-hi dos concerts per a piano i un concert per a violí. La seva obra més cèlebre i interpretada és el Concertino per a guitarra i orquestra en La menor Opus 72, composta el 1952, en estil neoromàntic.