入野義朗

Yoshirō Irino (en japonès: 入野義朗) (Vladivostok, 13 de novembre de 1921 – Tòquio, 28 de juny de 1980) Nascut a la Rússia soviètica marxà al Japó on estudià en la Universitat de Tòquio amb el professor Saburō Moroi, el 1946 fundà un moviment de joves compositors anomenats <Shinseika>. El 1949 i 1950 guanyà el <Premi Mainichi> i el 1963 el <Premi Itàlia> amb l'òpera El verdader color del cel. Va ser professor de composició en el Conservatori TohoGakuen de Tokio. Va publicar un tractat de decafonia, Ijünion no Ongaku (Tokio, 1953). És autor de l'opereta L'home temorós de Déu (Tokio, 1954), l'oratori radiofònic Ichino-tani (1956), música simfònica, obertures, música de cambra, un doble concert per a violí i piano (1955) i música experimental d'avantguarda, per exemple, per a vibràfon i piano (1961) i música electrònica.