Roy Orbison

Roy Kelton Orbison (Vernon, Texas, 23 d'abril de 1936 − Hendersonville, Tennessee, 6 de desembre de 1988), anomenat "The Big O" (també va utilitzar el pseudònim "Lefty Wilbury" durant la seva participació en els Traveling Wilburys), va ser un influent cantant i compositor estatunidenc i un pioner del rock and roll, la seva carrera es va estendre al llarg de més de quatre dècades. Cap a mitjans dels seixanta, Orbison va ser internacionalment reconegut per les seves balades sobre amors perduts, per les seves melodies rítmicament avançades, el seu rang vocal de tres octaves, les seves característiques ulleres fosques i un ocasional ús del falset, tipificat en cançons com "Only the Lonely", "Oh, Pretty Woman" i "Crying". El 1988 va ser situat pòstumament a la Songwriters Hall of Fame. Pel que fa a la seva aparença, Orbison no era albí ni gairebé cec, encara que a causa del patiment des de la infància d'una combinació d'hipermetropia, astigmatisme sever, presbícia, anisometropia i estrabisme, havia de portar ulleres especials. En qualsevol cas, l'ús de les seves peculiars ulleres de sol va ser fruit d'un accident al començament de la seva carrera: després d'oblidar les seves ulleres habituals en un avió, es va veure obligat a usar les de sol, que també tenia graduades, per actuar amb desimboltura sobre l'escenari on havia d'actuar. Va portar aquestes ulleres durant la seva gira amb The Beatles i després les adoptaria per sempre.