Roberto Firpo

Roberto Firpo (Las Flores, Buenos Aires, Argentina, 10 de març de 1884 – Buenos Aires, 14 de juny de 1969) fou un violinista i compositor de tangos argentí. Als vint-i-dos anys es donà conèixer donant concerts, però aviat se sentí atret pel tango i la música popular del seu país. Tocà un cert temps en el "Café Iglesias", de Buenos Aires. El 1913 triomfà al costat el bandoneonista Eduardo Arolas, amb col·laboració del qual va compondre Fuegos artificiales. Molt aviat restà interromput el treball en comú, perquè Arola marxà a París, on morí al cap de pocs anys. Firpo reuní, llavors, un trio de música popular amb el que assolí fama mundial. Abandonà dues vegades el conjunt, però tornà al mateix, el 1927 i 1928, sense que cada vegada sofrís m’erma la seva acceptació per part del públic i després d’haver fracassat, en canvi, el seu entossudiment per fer-se granger. És autor d’unes 150 composicions, entre tangos, milongues i valsos.