Robert Volkmann

Robert Volkmann (Lommatzsch, Saxònia, Alemanya, 6 de maig de 1815 - Budapest, Hongria, 30 d'octubre de 1883) fou un compositor i professor de música alemany. Fill d'un músic, aprengué amb ell la teoria, piano i orgue, i amb un altre professor diversos instruments. Finalment fou deixeble de Robert Becker a Leipzig. Ensems les seves facultats naturals reberen un impuls extraordinari per la seva amistat amb Robert Schumann, l'estil del qual es reflecteix en les seves obres. Ja el 1839 marxà cap a Praga com a mestre de música, d'on passà el 1842 a Budapest i el 1854 a Viena, tornant el 1858 a la capital d'Hongria, on passà la resta de la seva vida i fou professor d'harmonia i contrapunt de l'Acadèmia Nacional, on va tenir entre altres alumnes els compositors hongaresos Vavrinecz Mauritius, Jakab Gyula Major i l'alemany Benno Schoenberger i Géza Graf Zichy. Dotat d'una gran fecunditat, abordà tots els generes, a excepció del dramàtic, i produí una considerable quantitat d'obres, entre les quals cal mencionar: dues simfonies en re menor i en si bemoll major; tres serenates per a instruments d'arc; sis quartets per a instruments d'arc; l'obertura Ricard III i una altra obertura per el jubileu del Conservatori de Budapest, que figuren entre les seves millors composicions; dos trios; un concert per a violoncel; una romança per a violoncel i una altra per a violí i piano; una rapsòdia per a piano i violí; dues sonatines per aquests instruments; un concert per a piano i orquestra; marxes, variacions, capricis, peces característiques, etc., per a piano, com també diverses obres d'orquestra i música de cambra. En el gènere vocal també deixà nombroses composicions: Dues Misses per a veus d'home Tres cants religiosos per a cor mixt Ofertoris per a cors, sols i orquestra Lieder per a cor d'homes Dos cants nupcials per a cor mixt An die Nacht: per a contralt amb orquestra Sappho: escena dramàtica per a soprano Kirchenarie: per a baix amb acompanyament d'orquestra d'arc i una flauta, així un gran nombre de liederFinalment, harmonitzà diversos cants alemanys antics.