Riccardo Stracciari

Riccardo Stracciari (Casalecchio di Reno, Bolonya, 26 de juny de 1875 - Roma, 10 d'octubre de 1955) fou un baríton italià. Estudià en el Conservatori de Bolonya. Cantava en els cors d'opereta i debutà a Bolonya substituint en Giuseppe Kaschmannn (1847-1925) en la Resurrezione di Lazaro de Lorenzo Perosi el 1899. Aquest mateix any, cantà a Rovigo i poc temps després novament a Bolonya el rol de Marcello de La bohème (1900). En poc temps es convertí en un dels cantants preferits del públic italià. En la temporada 1904-1905, debutà a la Scala de Milà amb el paper d'Amonasro d'Aida i el 1909 aconseguí èxits rotunds amb I vespri siciliani i Andrea Chénier. També cantà en el Teatro Real de Madrid i en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Després d'aparèixer en els teatres més importants del món, es retirà de l'escena el 1942, però encara realitzà una última aparició sobre els escenaris el 1944 amb La traviata en el Teatre Líric de Milà. Es dedicà a l'ensenyança en lAccademia di Santa Cecília de Roma. Fou un dels grans barítons de la primera meitat del segle XX, i també un intèrpret destacat d'Il barbiere di Siviglia, encara que el seu repertori se centrava en les obres verdianes i veristes.