Red Skelton

Richard Bernard Eheart o Red Skelton (Vincennes, Indiana, 18 de juliol de 1913 - Rancho Mirage, Califòrnia, 17 de setembre de 1997) fou un actor de cinema, ràdio, teatre i televisió estatunidenc. Tota una celebritat de la ràdio, el cinema, el teatre i la televisió, Red Skelton era fill d'un pallasso de circ que morí dos mesos abans de néixer ell. El color del seu cabell (era pèl-roig) li'n valgué el malnom de Red (roig). Als 15 anys inicià una carrera professional que el portaria a intervenir en espectacles ambulants, vodevils, comèdies paròdiques, representacions teatrals a bord de vaixells i shows circenses. S'inicià com a professional en la ràdio amb el The Rudy Valle Show, encara que el seu debut oficial fou el 1937, i es convertí en un assidu del programa de la NBC Avalon Time, de 1939. La cadena li oferí el 1941 el seu propi programa, i hi va romandre fins al 1949, en què signà per la NBC. El 1940 signà un contracte amb la MGM i aparegué en tota una sèrie de comèdies i musicals. Fou protagonista en comèdies de misteri com Whistling in the Dark (1941), Whistling in Dixie (1942) i Whistling in Brooklyn (1943). Els musicals inclouen Lady Be Good (1941), Panama Hattie (1942), Du Barry Was a Lady (1943) i Zigfeld Follies (1946). A mitjan 1950, Skelton s'havia convertit en una estrella de la TV. La CBS l'havia introduït en el nou mitjana el 1951, i va romandre en aquest durant 20 anys. Interpretà una sèrie d'arquetipus, com el pillet Freddy the Frealoder, al nano saberut Junior, l'artista del timó San Fernando Red i el pagerol Clem. També s'especialitzà en la pantomima. Pels any 1970 es retirà i desenvolupà una exitosa carrera com a pintor, especialment de pallassos. Els seus llenç assoliren cotitzacions per sobre dels 80.000 dòlars. En els anys 80 tornà als espectacles en viu, i reaparegué en el Carnegie Hall de Nova York.