Ramón Vinay

Ramon Vinay (Santiago de Xile, 31 d'agost de 1911 - Puebla, Mèxic, 4 de gener de 1996) fou un tenor xilè. Realitzà els seus rimers estudis musicals al Conservatori de la seva ciutat natal i amplià coneixements a Milà, on arribà amb una beca, sota el magisteri del que fou gran tenor Giovanni Zenatello. La veu de Vinay oscil·là entre la de baríton i la de heldentenor, però acabà incorporant-se a aquesta última corda, molt apropiada per la interpretació de les òperes wagnerianes. Havia debutat a Nàpols el 1939, just poc abans d'iniciar-se la segona guerra mundial, a causa de la qual va haver d'interrompre la seva carrera a Europa. Llavors actuà alguns anys als Estats Units i Amèrica Llatina, interpretant rols wagnerians i verdians (Aïda, La forza del destino). En finalitzar el conflicte es convertí en un dels millors heldentenors en la millor tradició wagneriana (Max Lorenz, Lauritz Melchior), compartint amb Josep Gostic i Wolfgang Windgassen l'elenc dels grans interpretes de la postguerra. Amb veu abaritonada, obscura, i registres alts curts, abandonà l'exigent repertori italià, excepte l'Otello de Verdi, personatge en el que s'especialitzà: però tanmateix coincidí en l'inici dels anys cinquanta amb el tenor Mario del Monaco, que féu del personatge shakespearià-verdià una creació insuperable dintre del seu gran repertori dramàtic. L'amistat entre ambdós cantants els conduí a realitzar un experiment, la interpretació d'un Otello conjunta, a Brussel·les el 1959, en la que Del Monaco interpretà a Otello i Vinay en Iago (baríton). Per altra part, el tenor xilè continuà la seva carrera wagneriana amb grans triomfs en els millors coliseus del món, fins a la seva retirada dels escenaris el 1967.