Quincy Porter

Quicy Porter (New Haven, Connecticut, 7 de febrer de 1897 - Bethany, Connecticut, 12 de novembre de 1966) fou un compositor i professor de música estatunidenc. Estudià en l'Escola de Música de Yale, tingué per mestre a Horatio William Parker, es dedicà a tocar la viola i acabà de formar-se a Europa, amb Vincent d’Indy, en la Schola Cantorum de París, i amb Ernest Bloch. La influència d'aquests es nota en l'estil romàntic que s'observa a través de la seva música. Després, es llicencià, de batxiller en Arts (Yale, 1919). Primer fou professor en l'Institut de Música de Cleveland (1921-28) i en el Vassar College (1932-38). També fou professor en el Conservatori de Nova Anglaterra (1938-1942) que dirigí entre 1942-46; ensenyà a l'Escola de Música de Yale (1946-65) i a Pierson College, de la mateixa ciutat (des de 1958). Era membre de les juntes del Music Center i de la Societat de Compositors Americans, així com de l'Institut Nacional d'Arts i Lletres. Va ésser distingit amb els premis Guggenheim (1929 i 1931), la medalla Coolidge per a música de cambra (1943) i el premi Pulitzer (1953). Era doctor honoris causa per les universitats de Rochester (1944) i Michigan (1954).