Qara Qarayev

Karà Abulfaz ohlí Karàiev, en rus: Кара́ Абульфа́з оглы́ Кара́ев, en àzeri Qara Əbülfəz oğlu Qarayev, de vegades transcrit Qara Qarayev o Kara Karayev, (1918-1982) fou un compositor soviètic de l'Azerbaidjan. Garàiev va néixer al si d'una família de pediatres que era famosa a Bakú. La seva mare, Sona, va ser entre els primers graduats de l'escola de Bakú basada de la Societat de Música Russa. El seu germà menor, Mursal va ser un cirurgià, però va morir a la primerenca edat. El 1926, a l'edat de vuit anys, Garà Garàiev va ingressar al Conservatori Estatal de l'Azerbaidjan, actualment conegut com l'Acadèmia de Música de Bakú. En 1933 va estudiar en dues facultats al Conservatori Estatal d'Azerbaidjan. Gueorgui Xaroiev, Leonid Rudolf, i el prominent compositor de l'Azerbaidjan, Üzeyir Hacıbəyov van ser els seus professors en el conservatori. El 1937 Garàiev va unir a la Unió de Compositors de l'Azerbaidjan SSR. També va rebre lliçons de Dmitri Xostakóvitx. Fou director del Conservatori i de l'Orquestra Philarmonica de Bakú. professor de notable anomenada, es va dedicar amb autoritat a la investigació i difusió de la música popular àzeri. Des de molt jove destacà per les seves composicions, riques d'elements folklòrics, i va aconseguir dos Premis Stalin: el 1946 i 1948. Es va dedicar especialment al ballet i, en aquest camp, cal recordar Les set belles (1952) i El sender del tro, representat amb enorme èxit al teatre Teatre Mariïnski (llavors Kírov) de Leningrad l'any 1958. També és autor de molta música simfònica com el poema simfònic Leja i Medznun (1947), la Suite Vietnamita (1955), que té per tema central la lluita d'aquest poble per la llibertat i la independència: la suite Els dominadors del mar, un oratori i nombroses simfonies. El llenguatge musical de Garà Garàiev és sens dubte força personal; no refusa elements innovadors i troba moments de particular força suggestiva per l'habilitat d'instrumentació que el músic demostra posseir. El 1976 participà a Pesaro en la reunió sobre la música italo-soviètica amb un aplaudit informe sobre la realitat de la música soviètica d'aquells anys.