Pope Paul VI

El Papa Pau VI, Sant Pau VI (llatí: Paulus VI; italià: Paolo VI), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini (26 de setembre de 1897 – 6 d'agost de 1978), va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del Papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant de les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics. Montini serví a la Secretaria d'Estat del Vaticà entre 1922 i 1954. Mentre que estava a la Secretaria d'Estat, Montini i Domenico Tardini van ser considerats com els col·legues més propers i influents del Papa Pius XII, que el 1954 el va nomenar arquebisbe de Milà, la diòcesi més gran d'Itàlia. Montini més tard es va convertir en el secretari de la Conferència Episcopal Italiana. Joan XXIII el va elevar al Col·legi Cardenalici el 1958, i després de la mort de Joan XXIII, Montini va ser considerat un dels seus més probables successors. Després de la seva elecció com a Papa, Montini va prendre el nom pontifici Pau VI (el primer a prendre el nom de "Pau" des de 1605) per a indicar a tot el món una missió renovada per difondre el missatge de Crist, seguint l'exemple de l'apòstol sant Paul. Re-convocà el Concili Vaticà II, que havia estat tancat de forma automàtica amb la mort de Joan XXIII, i la hi va donar prioritat i direcció. Després que el Concili hagués conclòs la seva tasca, Pau VI es va fer càrrec de la interpretació i aplicació dels seus mandats, sovint caminant per una prima línia entre les expectatives contradictòries dels diversos grups dins el catolicisme. La magnitud i la profunditat de les reformes que afectaven tots els àmbits de la vida de l'Església durant el seu pontificat van superar les polítiques de reforma similars dels seus predecessors i successors. Pau VI era un devot marià i parlà diverses vegades per a congressos marians i reunions mariológiques, visitant els santuaris marians i l'emissió de tres encícliques marianes. Seguint el seu famós predecessor sant Ambròs de Milà, va nomenar a Maria com la Mare de l'Església durant el Concili Vaticà II. Pau VI va buscar el diàleg amb el món, amb altres cristians, altres religions i ateus, sense excloure ningú. Es va veure a si mateix com un humil servidor d'una humanitat que pateix i va exigir canvis significatius dels rics a Amèrica del Nord i Europa en favor dels pobres al Tercer Món. Les seves posicions sobre control de la natalitat, promulgades en la seva encíclica més famosa, la Humanae vitae de 1968, i altres qüestions polítiques, sovint eren polèmiques, sobretot a Europa occidental i Amèrica del Nord. Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qual l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món. El Papa Benet XVI va declarar que el pontífex mort havia viscut una vida de virtut heroica i li va conferir el títol de Venerable. El Papa Francesc el va beatificar el 19 d'octubre 2014 després del reconeixement d'un miracle atribuït a la seva intercessió. La seva festa litúrgica se celebra el dia del seu naixement, el 26 de setembre. El mateix Papa Francesc va anunciar el 7 de març de 2018 que Pau VI serà canonitzat a finals d'octubre del mateix any. Finalment, el 14 d'octubre de 2018 fou canonitzat i proclamat com a sant de l'Església Catòlica.