Pietro Aron

Pietro Aaron, a vegades escrit com a Pietro Aron (Florència, 1490 - Venècia, 1545), fou un teòric musical i compositor italià. Vestí l'hàbit de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, fou mestre de cor, mestre de capella i preceptor important. Visqué a Roma, on fundà una escola de música que assolí gran anomenada, i després desenvolupà els càrrecs de cantor i mestre de cor de la catedral d'Imola i més tard a Rímini, Bèrgam, Pàdua i Venècia. Fou un dels primers en utilitzar en els seus tractats l'idioma italià amb preferència al llatí. En ple apogeu del polifonisme s'ocupà de problemes harmònics (dissonàncies, acords verticals), així com del --temperament dels instruments de teclat. Sobre aquesta ultima tessitura tingué una amistat tant d'amic com professional amb el compositor de Màntua Giordano Pasetto. Les seves obres es caracteritzen per una gran claredat d'escriptura i un ús ordenat del contrapunt. Publicà els tractats: Libri tres de Institutiones harmonica (Bolonya, 1516); Thoscanello de la Música (Venècia, 1523), reimprès més tard amb el títol Toscanello in Musica; Trattato della natura et cognitione di tutti gli tuoni di canto figurato (Venècia, 1545); Lucidario in musica di alcune oppenione antiche et moderne con le loro oppositione & resoluti (Venècia, 1545); Compendiolo di molti dubbi, segreti et sentenze intorno al canto fermo et figurato (postumo).