Pierre Monteux

Pierre Monteux (París, França, 4 d'abril de 1875 - Hancock, Maine,Estats Units, 1 de juliol de 1964) fou un director d'orquestra parisenc nacionalitzat estatunidenc. D'una família de músics, ben aviat es distingí com a precoç violinista i als nou anys ingressà en el Conservatori de París, on fou deixeble de Benjamin Godard. Per subvenir els seus estudis, tocà el violí en el Folies Bergère, local frívol de diversió parisenc. El 1896, en acabar els estudis, aconseguí un primer premi de violí. Poc temps abans, ja havia actuat al front d'una formació orquestral i fou nomenat primer violí dels Concerts Colonne, càrrec que ocupà fins al 1912. Camille Saint-Saëns li cedí el podi per a dirigir la seva Tercera Simfonia, que preferí tocar l'orgue, el que donà la sortida a Monteux en la seva carrera com a director d'orquestra, que continuà com a sots-director i després director dels mentats Concerts Colonne. Dirigí l'orquestra per als Ballets Russos de Diaghilev durant la segona temporada que aquests actuaren a París, fet que li donà un gran renom. Durant la I Guerra Mundial, donà gires de concerts pels Estats Units i dirigí òperes de 1917 a 1919 en el Metropolitan de Nova York. Després dirigí la Boston Symphony Orchestra (1919-1924), però finalment tornà a Europa, on donà grans concerts i dirigí a Amsterdam, París i San Francisco, ocupant-se a la vegada de l'Orquestra Simfònica de París (1929-1938) i de la San Francisco Symphony Orchestra (1935-1952). Fou el primer director d'orquestra de la NBC fins a l'arribada a Nova York d'Arturo Toscanini. Malgrat no prodigar-se com a director d'òpera, el 1958 dirigí dues representacions de Carmen en l'Opera de Viena, i també realitzà alguns enregistraments discografiques d'òpera. Convertit en un dels grans de la direcció orquestral tingué molts alumnes, entre ells a Robert Craft i, actuant per tot el món. Diversos compositors li dedicaren obres seves, com Prélude pour les 80 ans de Pierre Monteux d'Igor Stravinski. En la seva carrera, estrena moltes obres de relleu, entre les quals hi ha Jeux (1913) de Claude Debussy, Valses nobles et sentimentales (1912, de Maurice Ravel, Petrouchka 1911 i La Sacre du printemps (1913), de Stravinski. la Tercera Simfonia de Serguei Prokófiev, i altres moltes.