Pierre Gaveaux

Pierre Gaveaux (Besiers, Erau, 9 d'octubre de 1761 - París, 5 de febrer de 1825) fou un compositor i professor francès. De bon principi es dedicà al cant, fou infant de cor en una església de Besiers i després se'l contractà com a tenor en un teatre de Bordeus (1788), d'on passà al teatre Monsieur (París) i al de l'Opéra-Comique. Ensems es dedicà a la composició, fent representar més de 30 obres, diverses de les quals aconseguiren força èxit. El 1812 es retirà definitivament de l'escena, i després d'un atac de bogeria mental, fou reclòs en un manicomi, on acabà els seus dies. Entre les seves produccions cal mencionar: Pària, (1792), Les deux ermites, Le diable couleur de rose, Leonore ò l'amour conjugal, (que serví a Beethoven per a base de l'argument de la seva òpera Fidelio), La famille indigente, Sophie et Moncars, Les deux jockeys, Le trompeur trompé, Le bouffe et le tailleur, M. Deschalumeaux, La rose blanche et la rose rouge, L'enfant prodigue, Une nuit au bois, etc.A més, va compondre el ballet L'amour à Cythère, estrenat al teatre de l'Òpera de París i l'himne anti-revolúcionari Le reveil du peuple, que va estar molt en voga després del 9 de Termidor. la música de Gaveaux manca de vigor, perà de vegades resulta molt agradable.