Piero Coppola

Piero Coppola (Milà, Llombardia, 11 d'octubre de 1888 - Lausana, Suïssa, 1 de febrer de 1971) fou un director d'orquestra, pianista i compositor italià. Estudià al Conservatori milanès. El 1911 comença les seves activitats com a director d'orquestra a Torí, després dirigeix l'orquestra de La Scala de Milà i, més tard, les de les Òperes de Brussel·les, París i Londres. També actuà en diverses ciutats britàniques i en els països escandinaus. Fou un dels primers que enregistraren música simfònica i de cambra en discos (de 78 revolucions). Exercí el càrrec de director artístic de la Companyia Francesa del Gramòfon, i arribà a imprimir més de 500 discos, fins al 1933, amb l'Orquestra del Conservatori de París i l'Orquestra Simfònica de Londres. S'especialitzà en Debussy (és notable la seva gravació d'Iberia), Ravel (Valsos nobles i sentimentals) i Respighi (Els Pins de Roma). Si bé començà dirigint òpera, sentia la predilecció pel gènere simfònic que ho demostra en els seus discos. El 1939 s'establí a Lausana, a causa de la guerra. Allí ocupà càtedres de direcció i de composició. Més tard efectuà encara diverses gires de concerts per Europa. És autor de dues òperes, diverses peces per a orquestra, per a piano i obres corals.