Philippe Gaubert

Philippe Gaubert (Cahors, Migdia-Pirineus, 5 de juliol de 1879 - París, 5 de juliol de 1941) fou un compositor i director d'orquestra francès. Assolí el Prix de Rome el 1905 amb la cantata Maia, junt amb Victor Gallois, i el 1919 succeí a Messager en la direcció dels concerts del Conservatori de París; el 1920 fou nomenat director de l'Orquestra de l'Òpera. Fou professor de flauta del Conservatori(¹), on entre altres alumnes tingué a René Le Roy i en Jean Fournet.Com a director de la música i de l'orquestra donà afable acollida a les produccions dels joves mestres francesos i estrangers, sense perjudici de reservar els clàssics al lloc que els correspon i tanmateix es pot recordar el seu entusiasme per la música wagneriana, singularment amb la reposició del Parsifal, i la seva admirable i inesperada interpretació de la Salomé de Richard Strauss i d'altres composicions d’autors moderns alemanys, italians i francesos.(²) De la seva producció personal cal citar les obres següents: Fresques, òpera estrenada el 1923, Naila, poema líric (1926), Chants de la mer, obra orquestra, Chants de la terre, obra orquestra, Concert, obra orquestra, Symphonie, obra orquestra, Au pays basque, suite per a orquestra, Inscriptions pour les portes de la ville, Concerto, per a violo, Fantasie, per a violoncel, Alexandre le Gran, peça coreogràfica. Le Chevalier et la Damoiselle, peça coreogràfica, que durant cert temps foren una de les atraccions més decisives de les funcions de gala del cos de ball de la Gran Òpera i del repertori d'aques en les seves incursions continentals. Poème pastoral, Le cortège d'Amphitrite é Impressions de guerre, El ball Philotis, El drma líric Sonia, (1913), Una Legende, per a solo, cors i orquestra titulada Josiane, Una Sonata per a piano i violí, Rapsòdia, sobre temes populars francesos,I nombroses composicions per a flauta.(¹)(²)