Pedro Maffia

Pedro Maffia (Buenos Aires, Argentina, 28 d'agost de 1899 – 16 d'octubre de 1967) fou un bandoneonista, director, compositor i docent argentí. Fill d'immigrants italians, Ángel Maffia i Lluisa Spinelli, arribà a ser considerat el més gran bandeonista de l'Argentina. Amb Maffia, el bandoneó adquireix verdadera jerarquia instrumental, superant els temps heroics d’aquells grans intuïtius (Eduardo Arolas, Cátulo Castillo, Juan Maglio Pacho, Genaro Sposito) que d'ell feren el mitjà expressiu arquetípic del tango. Pianista de profunda formació musical, Maffia passà al bandoneó pels anys 20, foguejant-se en els nombrosos locals nocturns de Buenos Aires. Els entesos advertiren que la seva aportació era un esdeveniment fonamental per la història del tango, com ho provaria durant quatre anys en l’orquestra de Roberto Firpo, i posteriorment, en la cèlebre formació de Julio de Caro. El 1924 constituí el seu propi conjunt, al front del qual actuaria durant més de vint anys. Se'l considerà com un dels antecessors més importants del tango d'avantguarda, el màxim exponent del qual fou el controvertit mestre Ástor Piazzolla. Com a compositor, deixà una abundant obra i d'elevada qualitat. Cal citar: Compañera, Mangangá, Bandoneón, Callejón porteño, Sentencia, Taconeando, Noche de reyes, Te aconsejo que me olvides, La mariposa, Ventarrón, Amurado, Cuando el mundo te arrincone,