Paul Paray

Paul Paray (Le Tréport, 24 de maig de 1886 – Montecarlo, 10 d'octubre de 1979) fou un director d'orquestra i compositor francès. Ingressà en el Conservatori de París el 1905, sent allà deixeble de Caussade i Leroux. El 1908 assolí el primer premi d'harmonia, i el 1911, el Prix de Rome amb la seva cantata Yanitza. Durant la Primera Guerra Mundial va ésser fet presoner, retornant a França el 1918. Una afortunada coincidència el portà a dirigir l'orquestra dels Concerts Lamoreux el febrer de 1920, assolint tan favorable acollida, que tingué d'ésser nomenat segon director amb Chevillard, al que succeí més tard en la direcció d'aquella orquestra. La de l'Òpera de Vichy (estius de 1931 i 1932), la de l'Òpera de París (1932), la Colonne (1932-1940), la de Montecarlo, per segona vegada (1944-55) i la Filharmònica de Detroit (1951), de la que en fou titular entre 1953-63. Finalment, alternava l'Orquestra Nacional amb la de Montecarlo. En qualitat d'invitat, actuà a Israel (1963), als Estats Units i a Sud-amèrica (Xile, Argentina, Uruguai i Brasil). Gaudi de gran renom a França, sobretot com a intèrpret del repertori clàssic. Com a compositor, la seva personalitat és menys coneguda. S'és nombroses obres, es distingeixen per la sinceritat i la correcció d'escriptura, que les fa aparèixer a voltes una mica acadèmiques. Entre les publicades, mereixen especial atenció: Sonata per a piano i violí, molt influïda per Fauré, Jeanne d’Arc oratori, estrenat amb gran èxit a Rouen el 1921, Adonis troublé, poema simfònic, donat a conèixer com a ballet el 1922 amb el títol Artemis troublée. Missa, pel cinquè centenari de Santa Joanna d'Arc (1931), Fantasia per a piano i orquestra, (1909), la seva època d'estudis, Dues Simfonies, (1935-1940), Quartet, (1909) interpretat sovint amb orquestra de corda.També és autor de diverses peces per a piano, cançons (unes, vers els Poemes de Jean Lahor) i una Sonata per a violoncel i piano (1920).